Cada català té uns 77 esclaus (fòssils) de mitjana.

El petroli és massa valuós per ser cremat com a combustible.

Kenneth S. Deffeyes

Per nosaltres que hem nascut en plena era dels combustibles fòssils abundants i barats, l’energia té un escàs valor i se’ns fa difícil prendre consciència del nostre insostenible, destructiu i desmesurat consum energètic. En el passat ho tenien més fàcil, doncs la gent era partícip de gairebé tots els processos que intervenien en la producció energètica, on l’esforç humà i animal era fonamental. Ens resulta fàcil valorar l’esforç que ha de fer una persona o fins i tot un animal per moure un sac de 30 quilos, ja que ens hi podem identificar. En canvi resulta força difícil identificar-se amb un inexpressiu litre de petroli o gas d’on prové la major part d’energia que utilitzem avui en dia per moure sacs i tot el que ens faci falta. Així doncs, una bona forma de començar a prendre consciencia energètica és calcular quants esclaus humans necessitaríem per produir tota l’energia que consumim, i com que aquesta és predominantment fòssil, els anomenarem esclaus fòssils.

Un ésser humà és capaç de produir una potència permanent de uns 70 a 100 W durant 6 a 8 hores. És a dir, una energia diària de 0,6 a 0,8 kW·h. Per anar bé hauria de consumir unes 3000 kcal (3,5 kW·h). Això suposa que tenim un rendiment com a màquina tèrmica del 18 al 20%.

En termes d’energia final, el consum a Catalunya l’any 2009 (l’últim any del qual disposem dades) va ser de 14547,7 ktep (169189751000 kW·h) . Si dividim aquesta xifra pels aproximadament 7505000 habitants que vivien llavors a Catalunya, ens dóna una mitjana de 22543,6 kW·h de consum energètic anual per persona (61,76 kW·h diaris), que és la mateixa energia que produirien uns 77 humans treballant per cadascú de nosaltres cada dia de l’any sense cap dia de festa.

Si ens fixem en el consum dels nostres automòbils, les conclusions encara són més sagnants: conduint un cotxe amb una potència de 60 cavalls de mitjana (això són 44,129 kW·h), estem dilapidant la potència energètica d’uns 440 humans per transportar, en la majoria dels casos, un sol humà (que acostuma a ser autotransportable).

esclaus fossils

Arribats aquí és fàcil entendre perquè el ciutadà mig occidental viu amb més luxes i comoditats que antics nobles i aristòcrates que no tenien el privilegi de disposar de 77 vassalls al seu servei. El nostre país no és més ètic ni més guai perquè aparentment hagi abolit algunes miserables condicions laborals. L’energia fòssil ens ha permès traslladar aquestes condicions a altres països que treballen per nosaltres, lluny de la nostra vista, mentre aquí la tecnologia derivada de l’energia fòssil fa que totes les feines que no ens agraden tant (com ara rentar la roba o llaurar un camp) ens resultin còmodes, ràpides i netes. Però l’energia fòssil no és renovable, així que totes les il·lusions que ens ha ofert tampoc ho són i d’ençà que arribà el declivi això és cada dia més evident.

Una bona forma d’entendre aquest declivi és mesurar-lo amb esclaus fòssils. Si al 2007 teníem 89 esclaus, al 2009 la xifra queia fins a 77. Si seguim perdent-los a aquest ritme (uns 6 per any) per allà al 2025 ens en quedaran ben pocs i llavors no tindrem més remei que valdre’ns per nosaltres mateixos sense l’ajuda d’esclaus fòssils, com feien els nostres avis o, molt lamentablement, valdre’ns d’esclaus humans.

Font de les dades sobre consum energètic i població: http://www.idescat.cat


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s