Imatge

Perquè el progrés tecnològic no ens salvarà de l’actual declivi

Si bé ja gairebé ningú nega el pic del petroli i el conseqüent declivi energètic que està començant a despuntar, hi ha qui es recolza en el mite de que el progrés tecnològic i científic ens oferirà noves tecnologies i un augment de l’eficiència energètica que pal·liaran les pitjors conseqüències d’aquest declivi, de manera que podrem mantenir el nostre model de societat (o com a mínim les coses més bones d’aquest model) més o menys intacte. No és un mite perquè no sigui possible sinó degut a les poques probabilitats que això ocorri. L’objectiu d’aquest text és intentar reunir, resumir i clarificar totes les idees que desmunten aquest mite.

  • Hi ha qui defensa—especialment des d’un punt de vista molt economicista—que el progressiu declivi energètic estimularà cada cop més la inversió en investigació científica i tecnològica dedicada a millorar l’eficiència energètica i a descobrir alternatives als hidrocarburs de manera que ens obsequierà amb nous avanços indefectiblement.Seguidament, tota la indústria es reajustarà amb aquests avanços per tal de mantenir el mateix nivell de producció. Doncs bé, tornant a la realitat, portem ja 5 anys de declivi  i no es veu cap indici d’aquesta possibilitat. La realitat ens diu que el declivi afecta a tots els sectors, inclòs la investigació científica, de manera que cada cop s’estan destinant menys recursos a la investigació. Els avanços científics i tecnològics tarden anys a extendre’s, ser aplicats a la indústria i arribar al públic general, així que el declivi va molt més ràpid que el progrés tecnològic. Això comporta que cada cop més gent es queda exclosa del sistema abans de poder ser beneficiada per cap possible avanç tecnològic.
  • Des que vam iniciar l’era dels combustibles fòssils, pràcticament tots els avanços tecnològics han depès i depenen directament o indirectament dels combustibles fòssils. Així doncs, a mesura que decreixi la nostra disponibilitat de combustibles fòssils, aquests avanços tindran cada cop menys efecte. En altres paraules, sense combustibles fòssils haurem de tornar a la tecnologia que utilitzaven els nostres avis.

Les noves tecnologies no ens salvaran

L’avanç tecnològic no ens salvarà del declivi, perquè també es troba en declivi des de fa més d’un segle. Segons el físic Jonathan Huebner les taxes d’innovacions globals que es consideren importants per als éssers humans han anat disminuint des de la revolució industrial i es dirigeix a un límit d’innovació molt baixa.

La següent gràfica ens mostra l’evolució de les innovacions tecnològiques des de 1453, mostrant el pic d’invents a mitjans del segle XIX:

El cenit tecnologico_html_3d510b9f

És més difícil per a la població actual desenvolupar noves tecnologies malgrat existeixin taxes més altes d’educació i un finançament massiu d’I+D. Huebner afirma que ens estem acostant a edats fosques, ja que la taxa d’innovació és la mateixa que en l’Edat Mitjana. Només s’aprecia un perfeccionament tecnològic sobre grans invents d’anys pretèrits. Cada vegada són necessaris majors equips, majors pressupostos i més treball interdisciplinar per a aconseguir nous descobriments científics i tecnològics ja que el més fàcil (bàsicament, tot allò més proper a la nostra escala dimensional i temporal) ja s’ha descobert.

El notable creixement demogràfic mundial no va acompanyat proporcionalment d’una eclosió de genis, ni de noves innovacions. Els grans invents i descobriments dels segles XIX i XX segueixen sent la columna vertebral de l’actual civilització: la teoria atòmica (1803), la locomotora (1825), el refrigerador (1834), el telèfon (1876), la llum elèctrica i bombetes incandescentes (1879), l’automòbil i els motors de combustió(1886), els avions d’hèlix (1890), el cinematògraf (1894), l’estufa elèctrica (1896), la televisió (1926), la penicil·lina (1928), el radar (1931), el motor de turbina (1939), el transistor (1947), el microprocessador (1971) etc. en tots aquests artefactes, únicament s’ha millorat la tecnologia associada a ells. Es perfeccionen però no hi ha un salt qualitatiu de la invenció humana com va succeir en els dos segles anteriors. Els tecno-optimistes van predir per al segle XXI colònies a la Lluna i viatges a Mart i tot el que tenim de nou són xarxes socials i jocs d’ordinador en 3D.

A part d’internet, les generacions nascudes a partir de la segona meitat del segle XX hem contemplat pocs invents que es puguin considerar revolucionaris, la majoria d’ells relacionats amb les tecnologies de la informació. Internet ens ha portat una millora en diversió i entreteniment, i ha transferit algunes compres de l’univers offline a l’online, però no ha produït cap millora en el sustent de les necessitats humanes bàsiques.

És fàcil imaginar un món de fort desenvolupament econòmic amb enormes vaixells de transport, camions, avions de càrrega, de passatgers, agroindustries, grans màquines que extreuen quantioses matèries primeres, fàbriques de processament etc. al contrari, és difícil concebre un món amb creixement econòmic exponencial únicament amb internet, nanotecnologia, nous materials, intel·ligència artificial i biotecnologia. Les noves tecnologies han prosperat al recer dels grans descobriments i invents dels segles XIX i XX. Per tant són dependents i accessòries.

Vivim en una civilització que posseeix una enorme capacitat agrícola i industrial assegurada bàsicament amb petroli, gas i carbó. És impossible que puguin evolucionar tecnologies prescindibles per a la supervivència humana com la nanotecnologia si no hi ha una infraestructura prou robusta que les empari. Es dóna per descomptat que no s’esfondrà la vigent infraestructura que cada cop devora més energia, proporcionant-nos una base de supervivència sòlida, necessària i còmoda que permeti el desenvolupament de noves tecnologies.

L’eficiència energètica no ens salvarà

Abans que res caldria distingir l’eficiència energètica humana de la global. Ens podem vanagloriar de que la nostra civilització hagi assolit la més gran eficiència humana de tots els temps. És a dir, podem fer més feina i produir més riquesa invertint menys energia humana que mai. Si antigament un home necessitava un dia sencer treballant durament per llaurar un camp, ara ho pot fer còmodament en mitja hora assegut en un tractor amb aire acondicionat. Per altra banda, si tenim en compte tota l’energia extra-humana que utilitzem, ens adonem que som la societat menys eficient que ha existit mai. A Occident arribem a invertir 10 calories d’energia per produir una sola caloria alimentícia!

Entenc que la millora en l’eficiència energètica global és íntrínseca al declivi energètic: a mesura que perdem potència energètica, ens veurem forçats a utilitzar l’energia amb més consciència per tal de no malgastar-la, és a dir, enlloc d’agafar el cotxe per anar a comprar el pa, hi anirem a peu o amb bicicleta. Però això és ben diferent de pensar—segons el mite de l’eficiència—que una tecnologia més eficient ens permetrà mantenir el mateix nivell de vida, el mateix consum i les mateixes tecnologies, és a dir, seguir agafant el cotxe per anar a comprar el pa, però amb un cotxe més eficient. Resumint: a nivell global serem cada cop més eficients energèticament, però no degut al progrés tecnològic sinó degut principalment a l’estalvi forçat pel declivi, mentre que cada cop serem menys eficients a nivell humà.

A continuació exposo les raons que desmunten el mite de l’eficiència.

  1. En el millor del casos, la millora en l’eficiència energètica pot postergar la crisi energètica alguns anys, però no la pot aturar. És cert que al llarg dels anys els cotxes augmenten la seva vida útil, els frigorífics usen menys energia, els edificis milloren l’eficiència energètica, etc. Els millors exemples tendeixen a considerar un factor de dues millores en un període de 35 anys, el que significa un 2% anual. Però moltes coses ja són el màxim d’eficients possible. Els motors elèctrics són un bon exemple, amb un 90% d’eficiència. Sempre es necessitaran 4181 joules per escalfar un litre d’aigua en un grau Celsius. A una escala mitja tenim consumidors gegants d’energia -com les centrals elèctriques- que milloren molt més lentament, un 1% anual o menys. I aquestes coses, de mitjana tendeixen a tenir una eficiència aproximada d’un 30%. Quantes vegades es podrà “doblar”? Si molts dels nostres artefactes tinguessin una eficiència del 0,01% podríem ser més optimistes respecte el progrés en l’eficiència. Però és possible que només pugui “doblar-se” una vegada.
  2. Degut a interessos comercials, sovint es millora l’eficiència en el consum energètic d’una tecnologia finalitzada, (ja que aquesta és la única que és visible als ulls del consumidor) sense tenir en compte el possible superior cost energètic de la seva producció. Així doncs, és una falsa eficìencia energètica, és un mer mecanisme per vendre productes amb una falsa etiqueta ecològica. El millor exemple d’això és una placa fotovoltaica que amb prou feines arribarà a produir  tota l’energia que va costar la seva sofisticada producció.
  1. Sovint es posa l’atenció en què moltes activitats de l’economia actual són inútils o, com a mínim, prescindibles (el millor exemple és el dels dos camions que es creuen transportant una marcaderia similar, com ara un que porta Nocilla i un altre que porta Nutella). Segons aquesta visió, erradicant totes aquestes activitats guanyaríem molta eficiència, ens estalviaríem una preciosa energia que podríem destinar a “allò que realment importa”. Allò que realment importa” es suposa que són les necessitats humanes bàsiques, la resta són articles de luxe. Vivim en una societat de masses i per funcionar requereix d’una organització extremadament jeràrquica i centralitzada. Això significa que mentre visquem en una societat jerarquitzada, els que es troben en posicions més benestants sempre seguiran consumint articles de luxe que els menys benestants sempre seguiran qualificant de inútils o prescindibles. Però als de dalt mai els hi ha importat gaire la opinió dels de més avall.
  1. La paradoxa de Jevons afirma que a mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l’eficiència amb la qual s’utilitza un recurs, es més probable un augment del consum de l’esmentat recurs que una disminució. Això implica que la introducció de tecnologies amb major eficiència energètica acaben per fer augmentar el consum total d’energia. En un context de declivi energètic implica que un increment de l’eficiència energètica, més que portar-nos un estalvi energètic que ens permeti mantenir un nivell de vida i de consum energètic estable, contribuirà a fer més exponencial el declivi energètic.